El desenvolupament tecnològic experiment als països anomenats industrialitzats ha comportat un notable augment del nivell de vida i de l’avanç vertiginós del coneixement científic i tecnològic. Un exemple és la triplicació de l’esperança de vida en menys de dos-cents anys.[1] Avui en dia no només vivim més i millor, sinó que disposem d’un major coneixement del món que ens envolta.
Però aquest desenvolupament aparentment positiu també te les seves ombres. La nostra època es caracteritza per ser una societat d’alt risc, ja que la tecnologia ha generat noves formes, imposant una perillositat completament diferent a la del passat. Es l’anomenada societat del risc d’Ulrik Beck, “la modernidad desarrollada, que había surgido para eliminar las limitaciones derivadas del nacimiento y permitir que los seres humanos obtuvieran mediante su propia decisión y su propia actuación un lugar en el tejido social aparece un nuevo destino adscriptivo de peligro, en el que no hay manera de escapar”.[2]
Els grans accidents de la indústria i la preocupació cada vegada més per la qualitat de vida i el medi ambient ha obligat als governs a prendre mesures per obligar als propietaris de les activitats industrials a identificar i avaluar els riscos que comporta la seva activitat per tal de reduir-los a un nivell tolerable, i en cas d’accidents o catàstrofes, minimitzar les seves conseqüències. Perquè de fet “los riesgos de la modernización afectan más tarde o más temprano también a quienes los producen o se beneficien de ellos. Contienen un efecto bumerang...” [3] Per tant, la intervenció dels poders públics no només es fa amb l’objectiu de protegir la qualitat de vida de la població, sinó de la pròpia continuïtat de la nostra societat.
El risc fa referència a esdeveniments possibles encara que incerts, que poden produir danys. Però el risc també es una modalitat atenuada de la inseguretat: on hi ha inseguretat, aquesta tracta de ser controlada mitjançant el càlcul del risc. El risc per tant, es una mesura de la seguretat que pot aconseguir-se. La noció del risc, en aquest sentit, ens indica que pot fer-se quelcom enfront al perill: recopilació d’informació, inversió en recursos, tant en diners com en temps, promulgació de noves lleis, etc. [4]
El RD Espanyol 393/2007, de 23 de marzo, por el que se aprueba la Norma Básica de Autoprotección en los centros, establecimientos y dependencia dedicados a actividades que puedan dar origen a situaciones de emergencia, i el Decret 82 /2010, en el cas de Catalunya, són una mostra del deure que tenen els poders públics de garantir la continuïtat de la nostra societat del benestar, obligant als propietaris de determinades activitats a adoptar mesures d'autoprotecció i a mantenir els mitjans personals necessaris per afrontar situacions de risc i d'emergència.
Es un concepte d'autoprotecció que va més enllà de l'elaboració d'un manual o pla d'emergències. En aquest sentit l'elaboració d'un pla d’autoprotecció, no és altra cosa que una eina de gestió per afrontar les emergències que puguin danyar o posar en perill a les persones o altres elements que formen part de l’activitat. En aquest sentit la paraula autoprotecció es ben clarificadora.
Es un concepte d'autoprotecció que va més enllà de l'elaboració d'un manual o pla d'emergències. En aquest sentit l'elaboració d'un pla d’autoprotecció, no és altra cosa que una eina de gestió per afrontar les emergències que puguin danyar o posar en perill a les persones o altres elements que formen part de l’activitat. En aquest sentit la paraula autoprotecció es ben clarificadora.
El pla d’autoprotecció forma part de la gestió integral del risc de l’empresa, Risk management. La gestió del risc ens permet obtenir el control d’esdeveniments incerts que poden afectar la continuïtat dels nostres projectes o empreses.[5] Per tant, la gestió del risc consisteix, en el disseny sistemàtic, la implementació i seguiment d’accions identificant, prioritzant i analitzant els riscos de la nostra activitat per tal dissenyar i implementar respostes per minimitzar el risc.
El pla d’autoprotecció és un instrument bàsic per a l’avaluació de riscos i la planificació de l’activitat preventiva. El concepte autoprotecció s’utilitza en el sentit de prevenció i protecció dels riscos inherents a una activitat. La seva finalitat es: organitzar el mitjans humans i materials disponibles per a la prevenció de qualsevol risc inherent a l’activitat que es desenvolupa, prevenir el risc d’incendi o de qualsevol altra equivalent, garantir l’evacuació i la intervenció necessària, preparar la intervenció d’ajut extern (bombers, etc.), complir la legislació en matèria de seguretat i facilitar les inspeccions dels serveis de l’Administració.
El pla d’autoprotecció és un instrument bàsic per a l’avaluació de riscos i la planificació de l’activitat preventiva. El concepte autoprotecció s’utilitza en el sentit de prevenció i protecció dels riscos inherents a una activitat. La seva finalitat es: organitzar el mitjans humans i materials disponibles per a la prevenció de qualsevol risc inherent a l’activitat que es desenvolupa, prevenir el risc d’incendi o de qualsevol altra equivalent, garantir l’evacuació i la intervenció necessària, preparar la intervenció d’ajut extern (bombers, etc.), complir la legislació en matèria de seguretat i facilitar les inspeccions dels serveis de l’Administració.
El procés d’elaboració d’un pla d’autoprotecció comporta realitzar els següents passos:
Avaluar els riscos
Reduir les causes d’origen de les emergències
Conèixer els recursos existents
Estudiar i preparar un dispositiu per a afrontar qualsevol situació d’emergència
Proposar sistemes de coordinació amb els serveis públics
Formar e informar als afectats
[1] PUNSET, EDUARD. (2005) El Viatge a la felicitat. Barcelona. Ariel.
[2] BECK, ULRICH. (1998) La sociedad del Riesgo. Barcelona. Paidós.
[3] Ídem.
[4] LÓPEZ CEREZO, JOSÉ A.; LUJÁN, JOSÉ LUIS. (2000) Ciencia y Política del Riesgo. Barcelona. Alianza Editorial.
[5] JUTTE, BART.(2009) Project Risk Management Handbook. Mantaba Publishing.
 | |
